Sucre
M’ho havien dit més de cent vegades, però jo ni hi vaig fer cas. Hauria d’haver-ho sabut des d’un principi, però anava cega, emboirada pel color de les idees; la vida bohèmia! Sonava com música per a les orelles, fins que la pintura que feia amb ells al barri de Montmatre es va tintar d’un negre molt trist. Els núvols ploraven, el sol,…
Llegir més...