Les roses seques
En silenci, com sempre, s'acomodà al seu banc preferit. Feia dies que el vent s'havia detingut i un tímid sol escalfava la seva calba. Deixà el bastó a un costat, s’escarxofà i esbotzà un tímid somriure. Allà el va trobar la vella Montserrat quan va sortir a escombrar la porta de sa casa: mirant la floristeria d'enfront.Que, senyor Tomás,…
Llegir més...