Navegació de la etiqueta

conte

Itinerari 17

Camino per un paratge desconegut. I sento com em parlen les roques. Formacions rocoses de formes insòlites i indòmites, d'animals estrafets i mutants. I jo me les escolto i me les crec, àvida com sóc de meravelles. El camell del Cap de Creus em pregunta si he vist la cabra dalt d'una roca i ell se la mira, com qui busca una amiga. I sí que la veig…
Llegir més...

Indiferència

Per què no havia de seguir amb l’opció d’alçar-me ben enjorn i enfilar el mateix camí de sempre? Xafar la senda que cada dia i amb llibertat absoluta escolta els meus pensaments? Són les sis de la matinada i els núvols de xafogor s’enganxen a la muntanya amb l’obsessió estiuenca de besar la pedra calenta. La roca que invoca ja la pluja com cada…
Llegir més...

El lledoner

Un lledoner és un senyor arbre. Hi ha coses que agraden al llarg dels temps i que no et fan canviar de parer gens ni miqueta i m’agrada aquest arbre a l’estiu, a la primavera i a l’hivern amb aquelles branques grans i les petites i que s’entrecreuen i formen tot un esquelet, que em recorden sobretot a les parts de les costelles, totes elles tan…
Llegir més...

O sea…

Mire’m vosté. El mestral quan bufa aquí, en aquest indret, fa goig de veure com alça la mar i em ve aquell “ alça pilili ” que  deien les persones d’abans quan escoltaven alguna barbaritat i reien, reien molt i crec que tenien l’esquena molt ampla per tot i de tots. És clar, ara no se n’escolta cap d’imprecació perquè no es fa petar la llengua com…
Llegir més...

En utilitzar el nostre lloc web estàs consentint l'ús de cookies d'acord amb la nostra política de cookies. Obtén més informació sobre cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close