conte

La tradició d’humanitzar vegetals, entre altres éssers, en la literatura, com constata al blog «Arbres i paisatge» de Josep Gordi, concretament a l’entrada “Les plantes parlen”, és una tradició secular, i en totes les civilitzacions. A les Faules d’Isop trobem “Els vianants i el plàtan” on l’arbre respon iradament al desdeny dels vianants pel fet…

INFORME 5/GRV SOBRE EL CONCEPTE HUMÀ D’”AMISTAT” RvagaadXS7 L’objectiu del present informe és analitzar el concepte d’”amistat” en el gènere humà. Mitjançant…

Frederick von Kleist surt de casa seva una nit fosca. Tanmateix, a la ciutat de Viena les nits no són fosques del tot, no dins la Viena envoltada pel bulevard…

Eren el trio d’èxit a la Barcelona nocturna. Actuaven cada dissabte al Port Olímpic, en una carpa on s’organitzaven tot tipus d’esdeveniments. Aquell darrer any, però, l’espectacle amb majúscules requeia en tots tres i llurs números inversemblants de màgia i prestidigitació. En Magí era l’estrella del grup, considerat per la crítica el millor mag…

—No, tot sortirà bé. No hi pensis més, vols? Confia en mi, per una vegada en ta vida. Tranquil•litza’t, fes-me aquest favor. Sempre he de ser jo qui dona la…

En aquesta vida, he patit dues fòbies: els homes d’uniforme i els gossos. De ben petita, que jo recordi, ja em passava. El pare va treballar una temporada de…

La piga li havia tornat a créixer; una mica més, encara. Ja no era una llentia, sinó un cigró. En Norbert de Negre era un caprici de la naturalesa, sense solta ni volta. Era pàl•lid, com qualsevol home blanc. En canvi tots els seus avantpassats, la seva dona i, fins i tot, la seva descendència —cinc fills i onze néts— eren de color; eren ben…

En Llàtzer romania, immòbil, assegut damunt una pedra del rierol. El pit li bullia. Capcot, com sempre des de l’accident, subjectava la canya amb mà tovenca.…

Malauradament, la seva xicota no se n’havia sortit. Ningú no li havia comentat ni fava vers l’estat en què havia derivat l’Alícia després d’assumir l’impacte…

—Felicitats, Legnadroc: un cop més, has arribat abans que els altres; t’has tornat a superar. —El vostre més humil servidor, Senyor... —va somriure, amb les galtes enceses, el deixeble al seu patró. —Pots marxar. Si necessito res ja et cridaria. Ara, deixa’m sol amb ella —manà el Mestre alhora que observava, de cua d’ull, la nouvinguda, la Número…