conte

Com que era tres d'abril, la Teresa va fer una coca de poma. Es va alçar de bon matí per tal d'assegurar-se les sis pomes més verdes de la fruiteria. A ca Pilarín va arreplegar el rent, la farina, l'oli i el sucre, i del supermercat tan modern que havien posat a dos carrers de sa casa va comprar-ne els ous i els danones. Pel camí anava amb un…

Camino per un paratge desconegut. I sento com em parlen les roques. Formacions rocoses de formes insòlites i indòmites, d'animals estrafets i mutants. I jo me…

És molt decebedor, per als qui gaudim llegint i escrivint contes, que la novel·la continuï sent percebuda com el “gran gènere” mentre que el conte està…

En Joan sortí de casa amb la seva expressió habitual: absent. Era un noi molt guapo, en Joan, sí que n’era, d’altra banda, però, dins del seu cap només semblava haver-hi un buit insondable. Aquell dia, doncs, en Joan era al carrer amb el mateix posat de babau de sempre. Era un matí d’estiu i feia un sol que picava —potser no havia estat encertat…

Per què no havia de seguir amb l’opció d’alçar-me ben enjorn i enfilar el mateix camí de sempre? Xafar la senda que cada dia i amb llibertat absoluta escolta…

-A tu no t'agrada estar tranquil·la -li va dir en Norbert, qui sap si per tranquil·litzar-se ell mateix i poder seguir pensant que tot està bé com està. -I qui…

No sé qui ets ni on em llegeixes i no sé on vius ni quin català parles però vaig a presentar-te dos amics. Bo, coneguts perquè ja, escolta, això de les amistats  fa uns pocs anys que no ho tinc molt clar. I  també deixa que et diga que de fa uns anys ençà que no tinc pèls a la llengua; els anys han anat depilant-los i no de qualsevol manera, saps?…

Un lledoner és un senyor arbre. Hi ha coses que agraden al llarg dels temps i que no et fan canviar de parer gens ni miqueta i m’agrada aquest arbre a l’estiu,…

Als plàtans enguany els costa de fullar. Tot just estem vora maig i apenes trauen els primers llucs. I ho fan amb força, amb aquella borra que s'enganxa a la…

No entenia el perquè de la seva tossuderia. Ves, què li feia dur-me amb ell? Al cap i a la fi ja li havia dit que a la motxilla hi tenia un entrepà i un parell de pomes; per tant, no m'hauria pas d'alimentar i, si calia, en un tres i no res podia arribar-me al supermercat del poble i comprar uns queviures. Però ell, caparrut, dient que de cap…