conte

Camino per un paratge desconegut. I sento com em parlen les roques. Formacions rocoses de formes insòlites i indòmites, d'animals estrafets i mutants. I jo me les escolto i me les crec, àvida com sóc de meravelles.El camell del Cap de Creus em pregunta si he vist la cabra dalt d'una roca i ell se la mira, com qui busca una amiga. I sí que la…

És molt decebedor, per als qui gaudim llegint i escrivint contes, que la novel·la continuï sent percebuda com el “gran gènere” mentre que el conte està…

En Joan sortí de casa amb la seva expressió habitual: absent. Era un noi molt guapo, en Joan, sí que n’era, d’altra banda, però, dins del seu cap només semblava…

Per què no havia de seguir amb l’opció d’alçar-me ben enjorn i enfilar el mateix camí de sempre? Xafar la senda que cada dia i amb llibertat absoluta escolta els meus pensaments?Són les sis de la matinada i els núvols de xafogor s’enganxen a la muntanya amb l’obsessió estiuenca de besar la pedra calenta. La roca que invoca ja la pluja com cada…

-A tu no t'agrada estar tranquil·la -li va dir en Norbert, qui sap si per tranquil·litzar-se ell mateix i poder seguir pensant que tot està bé com està. -I qui…

No sé qui ets ni on em llegeixes i no sé on vius ni quin català parles però vaig a presentar-te dos amics. Bo, coneguts perquè ja, escolta, això de les amistats…

Un lledoner és un senyor arbre. Hi ha coses que agraden al llarg dels temps i que no et fan canviar de parer gens ni miqueta i m’agrada aquest arbre a l’estiu, a la primavera i a l’hivern amb aquelles branques grans i les petites i que s’entrecreuen i formen tot un esquelet, que em recorden sobretot a les parts de les costelles, totes elles tan…

Als plàtans enguany els costa de fullar. Tot just estem vora maig i apenes trauen els primers llucs. I ho fan amb força, amb aquella borra que s'enganxa a la…

No entenia el perquè de la seva tossuderia. Ves, què li feia dur-me amb ell? Al cap i a la fi ja li havia dit que a la motxilla hi tenia un entrepà i un parell…

Mire’m vosté. El mestral quan bufa aquí, en aquest indret, fa goig de veure com alça la mar i em ve aquell “ alça pilili ” que  deien les persones d’abans quan escoltaven alguna barbaritat i reien, reien molt i crec que tenien l’esquena molt ampla per tot i de tots. És clar, ara no se n’escolta cap d’imprecació perquè no es fa petar la llengua com…