conte

No l’havien anunciada. Sempre arriba sense avisar, no hi ha cap rendezvous i no sé què em passa que sempre em desvetla i m’agafa amb aquella ment ensopida i humida que provoca la suor a mitjanit. I és que sugue i no hi ha raó. Diuen que pot ser la tensió o les idees que van molt ràpides i provoquen que la sang bulla i bulla mentre la màquina està…

Encara no ha eixit ben bé el Sol, que ja escolte des del meu llit tot ajegut com canta la merla. M'agrada. Canta des del petit jardí de la casa d'enfront. Jo no…

Darrer diumenge de mes. Sap? M'agrada alçar-me de bon matí i tornar a escoltar la cantinela aquella de si posava els carrers i olorar a café i torrada dels…