conte

Mire’m vosté. El mestral quan bufa aquí, en aquest indret, fa goig de veure com alça la mar i em ve aquell “ alça pilili ” que  deien les persones d’abans quan escoltaven alguna barbaritat i reien, reien molt i crec que tenien l’esquena molt ampla per tot i de tots. És clar, ara no se n’escolta cap d’imprecació perquè no es fa petar la llengua com…

No l’havien anunciada. Sempre arriba sense avisar, no hi ha cap rendezvous i no sé què em passa que sempre em desvetla i m’agafa amb aquella ment ensopida i…

Encara no ha eixit ben bé el Sol, que ja escolte des del meu llit tot ajegut com canta la merla. M'agrada. Canta des del petit jardí de la casa d'enfront. Jo no…

Darrer diumenge de mes. Sap? M'agrada alçar-me de bon matí i tornar a escoltar la cantinela aquella de si posava els carrers i olorar a café i torrada dels veïns. Perquè ja m'entendrà vosté si li dic que el meu barri és d'aquells on la gent és matinera i en cada cada carrer hi ha tres o quatre cases bones. Sempre pels volts d'abril els ampits de…