cos

Cau la tarda i s’esfilagarsael tel finíssim que ens separava.Acaricio el teu cosamb les puntes dels ditsi en descobreixo cada un dels raconsque la foscor, innocentment, m’amaga.Quan arribo al baix ventrenoto que la pell se’t granula d’excitació.M’instal·lo a la teva cova fosca, tendra i humida,i m’hi recreo dolçament.Els esbufecs que…

Com de costum em va fer estirar al llit. Abans m’havia hagut de treure quasi tota la roba i, per evitar que agafés fred, malgrat que hi havia un calefactor que…

Aquella tardor, a l’únic museu que hi havia al poble, un artista local que havia recorregut molt de món hi va instal·lar un llençol on es projectaven una sèrie…

No vull, malgrat haver-ho de fer, desempallegar-me dels llençols. Tinc ganes que segueixin ben enganxats a mi, com si fossin la meva segona pell, com si durant la nit s’haguessin convertit en una extensió del meu cos, menut i fràgil.Cada pam d’aquest tros de roba d’una tonalitat blava pàl·lida, com quan hi ha núvols lleugerament esfilagarsats…

T’he trobat a la darrera muralla,a aquell comiat que no existí,a les molles d’aquell bes de cuiraces de cotó.