cotxe

Aquell matí —cosa estranya en nosaltres!— vam sortir molt puntuals de casa. No eren uns privilegis de què gaudíssim gaire sovint, perquè els llençols, als meus fills, se’ls enganxaven exageradament quan es tractava d’anar a l’escola. Uns “cinc minuts més” per una banda i un “és que els meus ossos encara no es veuen amb cor d’aguantar-me” per una…

Avenue Bosquet  i la Motte Picquet, el cel es desploma després de burlar-se bona cosa dels qui creuem cada matí la ciutat per sota dels castanyers d’un verd…