#DescriuViatgeIntransferible

Sento la música sonar. La melodia de la flauta és suau i marca un ritme constant. Embolica les meues oïdes, no sé si estic somiant o ben desperta i és la meua imaginació la que crea les partitures, però aquest so m’envolta de cap a peus com una serp atraient el meu cos. No el puc controlar, comença a rodar, i rodar i rodar com un dervix. De…

Inspira. Expira. Inspira. Expira. Vaig estar tota una estona amb els ulls tancats intentant que tornara la pau que em faltava, o, simplement, que nasquera la…

Corrien els anys vuitanta a la ciutat de Piura situada al nord del Perú, quan a la meva mare li practicaven un part podàlic perquè jo estava assegut dins del…

Pels badalls de les finestres de la meua habitació es colen les sirenes de les ambulàncies. Arriben des de punts indeterminats de tota la ciutat mentre travessen avingudes i carrers per apropar-se a l’hospital a contratemps. Ací, a dotze nivells de la vida a peu de carrer, els sorolls arriben a galop de les ratxes de vent, un vent fortíssim que…

Estava tombada al llit amb l’esquena lleugerament aixecada amb un coixí i un altre rere el clatell. Davant meu, a la paret, hi havia una inscripció en llatí que…

Turquia. Quan em vaig decidir per un simple pressentiment, ho vaig trobar un poc absurd. Què se m’havia perdut allà? Aleshores, mentre feia clic al botó i…

El tel esfilagarsat de les meves faldilles em feu un pessigolleig inquietant. Semblava que algú hi havia entrat sense cap avís previ, i de cop i volta havia començat a procurar que gaudís del matí. Veia una cabellera llarga i morena, amb una part dels cabells tintada de color verd llampant. La tenia sota les meves faldilles i tanmateix no la…

Mai haguera pensat que aquell estiu que vivia a Russafa, acabara rebent un facetime d’un amic francès que vivia a Illa Maurici. Nicolas s’havia casat amb una…

En el moment exacte en què sonava la meua cançó preferida de Golpes Bajos, vaig notar que algú em mirava molt a prop i una por incontrolable em sobrevingué. Amb…

Com a ser humà, subjecte a una limitació de temps i espai, crec que la vida és curta i que a mi m’ha tocat viure-la intensament. Després de 36 anys de vida, ha arribat un moment en el que començo a adonar-me de com m’he estat tractant en aquests últims anys. Escoltar-me és un dels primers aprenentatges que he interioritzat i que m’ha permès…