Estée i Gisèle (La rossa i la bruna)
Estée i Gisèle. Una rossa i l’altra bruna. Estée lluïa uns talons sempre una mica massa alts, i Gisèle feia enlluernar per dur aquelles sabates enxarolades sempre més netes que un ivori. L’una, la rossa, sempre envoltada d’un aire nerviós. L’altra, la bruna, respirava una amabilitat pastosa i esmorteïda causada per una tranquil·litat malaltissa,…
Llegir més...