domesticar

Jo sempre me l’havia imaginat com una sirena, d’aquelles que tenen la cua tan llarga i ampla i amb escates tornassolades. No sé com se m’havia acudit aquella fantasia —jo estava embarassada d’una criatura real, feta de carn i ossos, i també amb cames—, però em feia gràcia pensar que a la panxa m’hi creixia un ésser diferent, especial i únic. Com si…