#eixamdemalvestat

En Llàtzer romania, immòbil, assegut damunt una pedra del rierol. El pit li bullia. Capcot, com sempre des de l’accident, subjectava la canya amb mà tovenca. Cap peix damunt el drap. Cap peix dins el cistell. Res. Ni la llinya ni l’ham ni l’esquer volien esbargir-li el matí. Es gratava el pit amb fervorosa insistència. Després de llevar-se a…

—Felicitats, Legnadroc: un cop més, has arribat abans que els altres; t’has tornat a superar. —El vostre més humil servidor, Senyor... —va somriure, amb les…

A l’andana de l’estació, un home de cabells grisos s’està assegut en un balancí de vímet. Aquest matí no s’ha afaitat i, a més, duu la testa revolucionada.…

La Magda era una de les prostitutes més reconegudes de la cantonada. Veterana, agosarada, una autèntica misèria de la societat. Però tant les companyes de carrer com els seus clients habituals li comentaven que semblava una santa, totalment desaprofitada, però una santa.Aquella matinada va sorprendre-la que un possible client s’hi presentés tan…

El Dr. Harry Koontz era hipnòleg: practicava regressions als seus pacients. Amb aquest mètode, aconseguia que la ferida inherent que els martiritzava emergís de…

Ja no em queden ni forces per parlar. Penso despert. Estic mig drogat; o drogat del tot. Però despert al cap i a la fi. Encara, no obstant, puc diferenciar què…

Cada divendres a la tarda després de plegar de l’Ajuntament, on treballa de tècnic de cultura, el Martí inicia el seu covard trajecte cap a l’oblit, encara que cada cop que ho intenta és totalment debades, perquè el record vital de la Marta, la seva companya, torna al seu present d’una manera cruel, distorsionada, barroera, que frega la paranoia.…

La Mariona sempre havia estat una noia molt intuïtiva. De ben petita, quan anava a la llar d’infants del barri, les monitores explicaven als seus pares que era…

Un calfred li recorria amb avidesa l’espinada. El presagi era diàfan, nítid, sense cap marge per a cap errada. Aquella nit veuria el pare.La Sònia rondinava…

En Toribi feia anys que ja no anava fent el passerell. N’havia après, a base de gaiatades. Però l’enveja continuava devorant-lo. Se’l va trobar tot passejant per la Rambla. Per tal de festejar-ho, s’encabiren a la terrassa del Zuric. Un te amb llimona ben gelat, i tu?—A mi porta’m una aigua amb gas, sisplau.—Tio, com et va la vida? Quan…