El viatge intransferible: cròniques cap al fons d’u mateix

Vaig imaginar una cabana de troncs baixa, amb sostre de teules, calafatejada contra les tempestes, amb un crepitant foc de llenya a l'interior i les parets cobertes pels millors llibres: un lloc on viure quan la resta del món volara en pedaços. BRUCE CHATWIN, A la Patagònia (1977)21 de juny de 2018. 12:20 hores. Vol de VietJet-Air de…

M’ho havien dit més de cent vegades, però jo ni hi vaig fer cas. Hauria d’haver-ho sabut des d’un principi, però anava cega, emboirada pel color de les idees;…

«Moltes vegades volem viatjar lluny, al llocs més exòtics i atractius d’aquest planeta nostre. Moltes vegades desconeixem el poder intrínsec que atresorem per…

A un quart tocat de dotze, fent cap a l’estació subterrània de rodalies de plaça Catalunya, l’Ausiàs va començar a baixar a poc a poc les escales ennegrides. Com si es tractés de la boca gegant d’un ésser monstruós, els raigs del sol evitaven acostar-se a l’entrada, i l’única manera de combatre la negror indefugible que s’hi feia a dins era amb…