#elviatgeintransferible

Per alguna raó intuïda, les persones queden impregnades per imatges que les devoren, imatges doloroses (a vegades esquinçadores) i incandescents. No massa, però es trenen, o així podríem sospitar; tampoc solen aparéixer amb regularitat (que no vol dir que en segons quins casos i ocasions siguen un turment asfixiant), sinó com a raó de un tempo…

Inspira. Expira. Inspira. Expira. Vaig estar tota una estona amb els ulls tancats intentant que tornara la pau que em faltava, o, simplement, que nasquera la…

Mai haguera pensat que aquell estiu que vivia a Russafa, acabara rebent un facetime d’un amic francès que vivia a Illa Maurici. Nicolas s’havia casat amb una…

1Temps era temps, jo també vaig ser menut..., i tenia un iaio..., un iaio vell qui, sempre que podia, m’explicava unes històries improbables d’aquelles que, a tota hora, havien circulat pels esquifits vilatges del Delta del meu cor. El pare del meu pare mai va limitar-se a ser un d’aquells llops de ribera de faccions i mans erosionades pel vent…

Tot va començar un matí fred i nuvolós de diumenge. Vaig despertar d'un llarg somni, era com si hagués estat dormint tota una vida. Poc després vaig saber que…