Examen de pràctica
«Començo a sospitar que no és la classe de persona que em pensava», barrinava tot enuig la Vinyet. Hi havia pujat nou vegades. Estava convençuda que l’examinador li tenia mania; si no, no s’entenia pas. S’havia conjurat perquè aquella fos la definitiva: o aprovava o prendria una mesura dràstica. Ho va fer tot bé, perfecte; n’estava segura. Però no…
Llegir més...