família

L’erotisme, “aquesta força de la natura que tant ens omple com ens buida, que tant ens rebaixa com ens eleva”, en paraules de Teresa Costa-Gramunt parlant sobre Lou Andreas-Salomé, és una potència que ens corprén i ens atrapa, i això es veu reflectit en aquestes narracions, intitulades Històries íntimes, de Jenni Rodà i Neus Verdaguer que va…

Els temes centrals de la literatura nord-americana posterior a la Segona guerra mundial s’han establert com la solitud, la incomunicació, la marginació...…

L’any 1916 el continent europeu estava immers en la Gran Guerra, la primera i devastadora guerra mundial que donaria lloc a una reestructuració radical de la…

Una nova aproximació al món, de principis del segle xx, dels masos aïllats, a moltes hores a peu de petits nuclis urbans, sense vehicles motoritzats, sense comunicacions immediates, sense contactes socials normalitzats. Una nova, i en canvi, ja coneguda, constatació del que podrien ser vestigis del neolític preurbà, amb necessitats vitals bàsiques…

Després d’infinitat de premis i reconeixements, el 2020 Louise Glück (Nova York, 1943) va ser distingida amb el Premi Nobel de Literatura, la primera poeta des…

Triar com a il·lustració de la coberta el quadre Contrallum amb filadora... de Joaquim Vayreda (Girona, 1843 – Olot, 1894), pot semblar una opció estranya per a…

És el fantasma d’una noia. Una noia que canta. Diuen que se la pot sentir cantar a la nit, al mig del bosc, a prop de l’entrecreuament. Si un la sent,  vol dir que li passarà alguna cosa dolenta.El bosc prohibit (Wormwood Mire) és la segona part de la saga "Els misteris de Stella Montgomey" escrita i il·lustrada per l'artista australiana…

Als antic maies  també els agradaven les guerres. Però a l’Aisha i a mi no ens agraden gens ni mica. Per això el nostre treball es titula El costat bo dels…

El soroll de la cisterna del vàter coincideix amb un redoblament de timbals. L’home s’apuja els pantalons i somriu per la sincronia. Ha esperat el moment…

M'acoste tots els dies a la vinya, la joia del meu iaio. La meua herència. M'encisa veure les fileres de parres ordenades fins on arriba la vista, verd sobre blau en l'horitzó. Bagots daurats agafant la tonalitat del sol. Per a mi és la representació plàstica de la poesia. Feia molt de temps que no l'observava, que no la sentia meua, com una…