A l’oficina.
Comence a sospitar que no és la classe de persona que em pensava. L’observo quan escriu al seu ordinador. Avui m’ha semblat que somreia. Ha estat fugaç, com una estranya llum a la seva cara. Brillava. I si... no, no pot ser. No crec que estigui enamorada. No vull. Però, fa unes setmanes que juraria que no la sento cridar, ni renegar. Potser vaig…
Llegir més...