#fillsdelafoscor

Eren el trio d’èxit a la Barcelona nocturna. Actuaven cada dissabte al Port Olímpic, en una carpa on s’organitzaven tot tipus d’esdeveniments. Aquell darrer any, però, l’espectacle amb majúscules requeia en tots tres i llurs números inversemblants de màgia i prestidigitació. En Magí era l’estrella del grup, considerat per la crítica el millor mag…

—No, tot sortirà bé. No hi pensis més, vols? Confia en mi, per una vegada en ta vida. Tranquil•litza’t, fes-me aquest favor. Sempre he de ser jo qui dona la…

En aquesta vida, he patit dues fòbies: els homes d’uniforme i els gossos. De ben petita, que jo recordi, ja em passava. El pare va treballar una temporada de…

Esbalaïts pel feix de neu, tan inusual com impietós, que revestia els carrerons circumdants de la Seu Vella, els veïns de la capital del Segrià s’apilonaven a la llinda de la cambra on el bisbe de Lleida, l’ancià monsenyor Climent, mormolava la seva darrera pregària.Durant l’últim trimestre, però, en Cesc, l’escolanet de can Manyarich, havia…

En Henky Wyl·làlh era l’últim dels humans. Després de la Gran Revolta, tots els seus havien estat exterminats. Des que havien abandonat la Via Làctia, poc abans…

S’està de genolls, ben aferrat als tentacles cefàlics. No pot estroncar la vomitera. Les tripes se li escolen budells avall. Hores més tard, consulta el pes del…

S’està de genolls, ben aferrat als tentacles cefàlics. No pot estroncar la vomitera. Les tripes se li escolen budells avall. Hores més tard, consulta el pes del seu malmès cos: dos quilos menys. Aquest mes ja n’ha perdut onze. L’al·lèrgia el matarà. Haurà d’anar-se’n, ben aviat. Encara no pot morir, emperò. És l’últim de la seva ètnia. El darrer…

La mare i jo esperem l’arribada de l’Intercity que ha sortit de Ginebra a quarts de deu del matí. I, amb ell, dins seu, barrejat amb equipatges de tota mena i…

En Ximo va confirmar-ho al calendari: "És demà, 8 de desembre, la Fira."Abans de colgar-se, comprovà la porquera. El llop, el darrer mes, li havia matat…

Si van acordar casar-se a mitjan desembre tan sols va ser degut a un motiu, tan atractiu com decisori: encavalcar els quinze dies de lluna de mel amb les vacances nadalenques. És clar que també haurien pogut triar l’alternativa de dur-ho a terme a l’estiu, però els seus respectius caps de departament no haurien pas acceptat que, tant ell com la…