fútbol

‘Que guanye el millor’, li va amollar a la cara només encaixar les mans. Era la primera frase que es creuaven i ja li va semblar més desafiant que mil ofenses de guerra, un sabre apuntant-li al bell mig dels ulls. Del tot innocents, eixes quatre paraules condensaven el que intentava derrotar des de feia massa anys. No. A la vida, com al futbol, que…

Fa pocs dies escoltava el podcast d'abril de 2020 del programa de ràdio Lite-rates: Mamíferes de la cultura que realitza l'Associació de Dones Nacionalistes…

Recollir firmes per reclamar un idioma? Polititzar l’esport per afavorir uns interessos? Atacar una institució històrica per motius de llengua? Una…

La soledat està bé quan és dosificada. Això ho pense jo tots els dissabtes al matí. D'ací a una estoneta començaran a omplir-se de gent les grades, els vestuaris i per últim, la gespa.El meu equip juga dissabte sí, dissabte no, ací al camp i els agrada jugar a casa, són xiquets de vuit i nou anys. Només ix el sol jo ja els espere, repasse…

Són tres quarts i deu de nou del vespre i falten exactament cinc minuts per a que comenci el partit que, segons els experts, serà el partit del segle. Avui és…

És dia de partit, la ciutat ho sap, es col·lapsa. El bus es para en sec, no pot seguir més, ha de recular i deixar-nos. No podem fer tard, sense nosaltres no…

El Joan Faus nasqué, creixé i començà a jugar a futbol en una petita ciutat provinciana molt antiga, d’origen i escenografia medievals, envoltada d’abruptes muntanyes amenaçadores i humits boscos tenebrosos on els roures, els faigs i els castanyers creen una selva ombrívola, gairebé impenetrable, permanentment amagada per una boira embogidora i…