habitació

Cau la tarda i s’esfilagarsael tel finíssim que ens separava.Acaricio el teu cosamb les puntes dels ditsi en descobreixo cada un dels raconsque la foscor, innocentment, m’amaga.Quan arribo al baix ventrenoto que la pell se’t granula d’excitació.M’instal·lo a la teva cova fosca, tendra i humida,i m’hi recreo…

El llit de fusta ordinària. El rosari que li van enviar uns familiars descansa a la tauleta de nit de tres calaixos que no tanquen bé. La làmpada que emet una…

Nit xafogosa d’estiu. Persianes aixecades, finestres obertes de bat a bat i ni un bri d’aire enlloc. Impossible aclucar l’ull.Les cançons del concert encara…

La meva millor amiga m’havia dit per quedar. Feia molt, massa pel meu gust, que no ens vèiem, i jo desitjava compartir-hi taula, parada amb un bon vi i amb un bon menjar, i entregar-nos l’una a l’altra, amb les nostres converses, que no acabaven de trobar mai el punt intermedi entre la futilitat i la transcendència. —Acabem de mirar les agendes i…