Un cant a la muntanya
Tres voltes completes havia pegat el sol a la terra des que l’avi ja no era entre nosaltres. En eixos anys l’absència s’havia tornat normalitat. De vegades semblava que acabava de morir, però d’altres calia forçar la memòria per dibuixar el seu rostre i recordar-lo tal com era, amb aquell gest satisfet al rostre, a mig camí entre el somriure i la…
Llegir més...