imaginació

8 de desembre, línia 89.

No he pogut oblidar tot el que vaig veure aquell dia des de darrere de la finestra dels autobusos. Encara no sé si ho he somiat o si estava passant de veritat,…

Com cada dia, el despertador sona a les 6:15 del matí. La mandra em fa alçar-me un poc més tard.  Em llave les dents amb lleganyes als ulls i agafe una peça de…

Sempre ell. Sempre jo. Sempre alguna altra persona que no me crida l’atenció. Sempre més gent que va canviant dia a dia. Som ell i jo, tot i que som més gent. Per a mi, som ell i jo. Ell i jo com a únics passatgers. Però no hem parlat mai. Només el puc pensar. Jo sempre vaig amb presses. Ell, tranquil. Jo patixo per arribar tard. Ell s’acomoda com…