La síndrome del narrador nul
En Toribi feia anys que ja no anava fent el passerell. N’havia après, a base de gaiatades. Però l’enveja continuava devorant-lo. Se’l va trobar tot passejant per la Rambla. Per tal de festejar-ho, s’encabiren a la terrassa del Zuric. Un te amb llimona ben gelat, i tu?—A mi porta’m una aigua amb gas, sisplau.—Tio, com et va la vida? Quan…
Llegir més...