llana

Des de feia disset dies pujar al número 24, al bell mig del passeig de Gràcia, per a mi s’havia convertit en una aventura. Havia abandonat els mots encreuats irresolubles, els auriculars que m’oferien ritmes de hip-hop i també el mòbil. I és que tenia una feina molt més important per fer mentre les rodes lliscaven per l’asfalt calent i encara…