llengua

Acostuma a passar que en un país on hi conviuen un parell de llengües, les tensions socials es disparen. Potser no és la regla general, però als territoris on s'encavalquen diverses llengües, les lluites pel predomini o la supervivència d'una o diverses d'aquestes llengües pot portar a seriosos problemes polítics d'ordre intern. A Espanya, sense…

Quan el 1988 em va tocar anar a la “mili” per obra i gràcia d'haver nascut un dia més tard del que sortia de comptes la meva mare (no em vaig salvar d'anar-hi…

En els darrers anys, la tendència uniformadora de l'ésser humà ha entrat en una espiral de destrucció caníbal que està acabant amb tot indici de diferència, ja…

Carme Pinyana, editora de Publicacions de la Universitat Jaume I, a Vicent Pitarch i Almela, filòleg i sociolingüista, professor, investigador, escriptor i activista.Benvolgut Vicent,El desembre de 2024 a la Universitat Jaume I, vau impartir una conferència per commemorar l’aniversari de les Normes de Castelló, el 92è, i presentar el lloc web…

Si vostè ha passejat alguna vegada per les Rambles de Barcelona, tal com baixa a mà esquerra, i ja a prop del monument a Colom, segur que haurà vist un gran…

«M’encisa el socarrat de la paella, però jo no em puc escudellar; quan la cullera frega el cul de la paella sempre m’esmussa. És una cosa que no té trellat ni…

Quatre parts formen aquest poemari d'Aina Garcia-Carbó (Castelló 1993): I. Set i desfici, II. Causa oberta, III. Pel deliri i la impaciència i IV. Al batec convuls, precedits per dos poemes: "Llibertat" i "Assumpció".Malgrat l'estructura que l'autora marca, subjau en tot el llibre una preocupació constant, en primera persona, que ens la trasllada…

Scito Edicions assistirà per primera vegada a la 54a edició de la Fira del Llibre de València, que enguany es celebrarà del 25 d’abril al 5 de maig al Jardí de…

“El llenguatge de les paraules pot acabar per expressar la necessitat que les paraules morin, però ho expressa”. I de quina manera! El suïcidi de les…

Ana María, que així s’anomenava per gràcia del costum i les bones maneres familiars, perquè Ana fou l’àvia materna i María la paterna, va nàixer a Munic. Els pares van haver d’anar-se’n allà per qüestions d’ascens professional. No cal dir que els eufemismes són com els sagraments: arreglen i apanyen.Al cap i a la fi, Ana María a l’escola…