llengua

L’any 2011, l’Associació de Dones Nacionalistes, ADONA’T, va realitzar i exhibir al Museu de Belles Arts de Castelló de la Plana un projecte expositiu intitulat Llengua màtria. Dones de paraula, compost per retrats, en blanc i negre, de dones de la mateixa família de tres generacions: mare / filla-mare / neta-filla. Tots els grups familiars…

Acostuma a passar que en un país on hi conviuen un parell de llengües, les tensions socials es disparen. Potser no és la regla general, però als territoris on…

Quan el 1988 em va tocar anar a la “mili” per obra i gràcia d'haver nascut un dia més tard del que sortia de comptes la meva mare (no em vaig salvar d'anar-hi…

En els darrers anys, la tendència uniformadora de l'ésser humà ha entrat en una espiral de destrucció caníbal que està acabant amb tot indici de diferència, ja sigui cultural, mediambiental o social. La diferència, lluny de ser promoguda, està sent anihilada malgrat que, justament, la diversitat i no la uniformitat és allò que ens ha fet arribar a…

Carme Pinyana, editora de Publicacions de la Universitat Jaume I, a Vicent Pitarch i Almela, filòleg i sociolingüista, professor, investigador, escriptor i…

Si vostè ha passejat alguna vegada per les Rambles de Barcelona, tal com baixa a mà esquerra, i ja a prop del monument a Colom, segur que haurà vist un gran…

«M’encisa el socarrat de la paella, però jo no em puc escudellar; quan la cullera frega el cul de la paella sempre m’esmussa. És una cosa que no té trellat ni forrellat».Com és possible que, tenint el valencià paraules i expressions tan pròpies, que permeten una comunicació única entre usuaris i usuàries i que formen part de la nostra…

Quatre parts formen aquest poemari d'Aina Garcia-Carbó (Castelló 1993): I. Set i desfici, II. Causa oberta, III. Pel deliri i la impaciència i IV. Al batec…

Scito Edicions assistirà per primera vegada a la 54a edició de la Fira del Llibre de València, que enguany es celebrarà del 25 d’abril al 5 de maig al Jardí de…

“El llenguatge de les paraules pot acabar per expressar la necessitat que les paraules morin, però ho expressa”. I de quina manera! El suïcidi de les paraules..., idea que força el pensament a representar l’ofici d’escriure des de la seva impossibilitat. Aquesta és una de les imatges que m’aleteja al cervell després de llegir Digues que m’estimes…