llibres en català

El proppassat 5 de juny 2017, Maria (Iaia) Cárdenas, va guanyar el premi Max  a la millor autoria revelació per l'obra Síndrhomo, representada per la companyia de teatre La Teta Calva, dirigida per Xavo Giménez.Tres magnífics actors en escena, dues mares (al cel, però protagonistes), i uns quants personatges més representats amb làmpades…

Editorial El Gall Editor, 177 pàginesAquesta vegada no us parlaré d’una novel·la negra, més aviat d’un text entranyable encara que també s'hi referenciï…

“Baden els dies / la rosa. Però l’ombra / ja no es marceix.” (El pou: l’origen, p. 44)“Se’ns ha quedat / la vella lletania / del mussol, tan sol, tan / sol, tan…

Un adéu a la tribu: dietari d’hivern a Nova Anglaterra (2012), com ens apunta el títol, és el dietari que va escriure Toni Mollà durant la seva estada a Nova Anglaterra, com a professor visitant en una universitat. El resultat és un llibre d’un interès notable. L’estructura d’Un adéu a la tribu és cronològica, com li és pròpia a un dietari, peró…

“Com fer visible l’invisible és una pregunta poc freqüent per als exploradors, i molt freqüent per a un artista.” (p. 121)L’artista plàstica Alicia Kopf,…

“Ens ho van dir i ens ho vam empassar... vam fer la carrera, ens vam diplomar, llicenciar, postgraduar, vam agafar avions, ens vam remasteritzar. Érem l’orgull…

"Hosti, i s'han de collir tots... Així que aquests olivers vinga a fer olives i mon pare i ma tieta vinga collir-les perquè jo pogués fer ratlles sobre papers com llençols i gastar al mateix ritme que els meus companys de classe, fills d'arquitectes, d'advocats i de metges." (p. 144)Primera novel·la d'aquesta arquitecta, ara ja escriptora, amb…

Marta Rojals, en aquesta segona novel·la, més espesa, més torturada i més concentrada en la passió sexual, conjugal i adúltera, que l’anterior, retrata una…

A la literatura s’hi troben moltes noveŀles on un esdeveniment fortuït desencadena la història. A La dona de gris aquest esdeveniment es produeix quan el…

“Aplegà l’últim dijous de Carnaval en què no es treballava en cap fàbrica, taller ni magatzem, esbargiment preferit els darrers dies de carnestoltes; gaubança popular, diversió de carrer sense restriccions... La gatzara de cridar, córrer, atropellar-se, posar en l’aire xiscles i udols entre els cants, era vessament d’alegria incompresa que bé es…