llibres

De tots els llibres que podem reservar per llegir o rellegir a l'estiu Del cap a l'ànima és un dels pocs que agrairem disposar de temps suficient per dedicar-li una lectura atenta. Es tracta d'un llibre complet i de molta qualitat que he gaudit llegint des de la primera pàgina i que m'ha agradat moltíssim. En recomane la lectura, ho dic de…

La tria d’un bon llibre no sempre és casual o ajustada sinó que obeeix a altres raons que no han de coincidir amb les de la resta. Amb el propòsit de no…

Les adaptacions literàries a la xicoteta i gran pantalla agraden, i no només als grans lectors. Una prova d’això són les novetats de la cartellera de cine que…

La Càtedra Ferrater Mora té l’encert de convidar anualment figures rellevants del món del pensament contemporani a impartir cursos a la Universitat de Girona, complementats amb conferències obertes a la ciutat a la seva Casa de Cultura. El 2009, i mitjançant el que aleshores era el seu director, Josep Maria Terricabras, la personalitat triada fou…

Recorde aquell dia de finals d’abril com una jornada especialment calorosa. Poc desprès d’entrar al Jardins de Vivers, li vaig donar la jaqueta a la mare i em…

Des de fa uns mesos m'he enganxat com mosca a la llum a una secció de ràdio ben divertida i, sobretot, ben iconoclasta: parle dels «Il·lustres execrables» de…

La cèlebre Esther Tusquets (1936-2012), editora de Lumen i mare de l’autora (1972), esdevé la coprotagonista innominada d’aquesta novel·la de 170 pàgines, on la veu narradora i protagonista principal és una filla, Blanca, a l’obra endolorida, de vegades desolada, per la mort de la deessa mare.

"No hi ha pitjor dolor que recordar els temps feliços, en la misèria." (Nessun maggior dolore - que ricordasi del tempo felice - nella la miseria) (L'Infern,…

" servir d'excusa per aturar-se, ni que siga momentàniament, i pensar el País amb una certa perspectiva. Perquè l'impuls transformador no depén només de…

En Espanya durant el franquisme es van construir al voltant de 515 pantans. Centenars de pobles van quedar submergits, entre ells Mequinensa i Faió que, a més, van ser enderrocats abans, en vida com qui diu, per fer el pantà de Riba-roja.