L’ombra que ho sabia tot
Ja no em queden ni forces per parlar. Penso despert. Estic mig drogat; o drogat del tot. Però despert al cap i a la fi. Encara, no obstant, puc diferenciar què és somni i què és realitat, crua realitat. Quan somio no em fa mal res. Despert, respirar és tot un calvari...Ara començo a dubtar-ne. No puc assegurar si estic somiant o no, o si estic…
Llegir més...