mare

L’any 2010 va morir l’escriptor nord-americà J.D. Salinger, autor de la novel·la de culte El vigilant del camp de sègol (The Catcher in the Rye) (1951), on un jove decebut del món i amb dificultats de relació i aversió a les convencions socials, pateix una inadaptació angoixant.2010 és precisament l’època en què està ambientada la novel·la de Fèlix…

                         “Hi ha moltes dones que diuen ‘la meva mare no em va estimar’. Què vol dir? Que el conflicte s’ha dut fins a l’últim moment. I que no…

Durant els anys seixanta i setanta, a Espanya, van tenir lloc importants reformes en l’ensenyament. Campanyes d’alfabetització, escolarització obligatòria fins…

Jane Marple, Miss Marple, va ser un personatge de ficció creat per la novel·lista Agatha Christie l’any 1926. Una dona d’edat avançada, que vivia sola, intel·ligent i en un ambient tancat com era un poblet anglès, on resolia misteris i assassinats. L’èxit entre el públic d’aquesta investigadora privada aficionada l’ha portada a ser la detectiu més…

Jo sempre me l’havia imaginat com una sirena, d’aquelles que tenen la cua tan llarga i ampla i amb escates tornassolades. No sé com se m’havia acudit aquella…

El color d'ulls és un caràcter hereditari influït per diversos gens. Concretament se sap que l’EYCL1 és responsable de la determinació dels colors verd i blau i…

L’ambient social i les conseqüències nefastes que va tindre la postguerra i la llarga nit del franquisme ha esdevingut trama per a innombrables novel·les realistes, els darrers anys. A través d’un estil memorialístic, de diari literari i/o epistolar, diversos autors i autores han anat aportant històries de vida que, fins i tot en famílies…

Després d’infinitat de premis i reconeixements, el 2020 Louise Glück (Nova York, 1943) va ser distingida amb el Premi Nobel de Literatura, la primera poeta des…

A finals dels anys 80 va ser aclamada una sèrie televisiva nord-americana Thirtysomething (1987-1991), en la qual una parella que ja havien fet els trenta, Hope…

No he oblidat les vesprades tristes de pa i ceba i una absència. He agafat la mà del nom de palla i nous a l’estómac. He vist el rostre de mica, d’ on neixen ocells de clara llunyania. T’he vist arribar curulla d’alegria, una gatzara de vagues i coques. Una matinada on em viu sol a l’ona més alta de dolor i tristesa. La mar s’agombola al pas…