fbpx
La revista més vital
Navegació de la etiqueta

mare

A ma mare

No he oblidat les vesprades tristes de pa i ceba i una absència. He agafat la mà del nom de palla i nous a l’estómac. He vist el rostre de mica, d’ on neixen ocells de clara llunyania. T’he vist arribar curulla d’alegria, una gatzara de vagues i coques. Una matinada on em viu sol a l’ona més alta de dolor i tristesa. La mar s’agombola al pas…
Llegir més...

Els centímetres mínims de distància personal

A ella no li havia agradat mai visitar el seu oncle. Era l’únic que tenia i, encara així, li sobrava. Amb aquell nas allargat i ple de berrugues, amb aquells quatre pèls greixosos que intentaven amagar una calvície més que evident, amb aquelles dents —sobretot les davanteres— groguenques i mig corcades, i amb aquella ferum de tabac negre que tenia…
Llegir més...

Un desig amagat entre una muntanya de papers

—Tot això ja ho podem llençar?—El què?—Les revistes. N’hi ha a cabassos i no te les mires mai.—Ni pensar-ho! Es queden totes aquí.Aquell matí en Climent s’havia aixecat amb ganes de fer neteja. Feia temps que volia liquidar aquella muntanya de papers, que trobava que feien massa nosa en aquell racó de passadís, i creia que amb…
Llegir més...

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close