mediterrània.

Res com els ruixats de setembre que s’enduen darrere cridòries, malestars i tafaneries vàries. I sap? Els qui restem aquí ho sabem ben bé això i que no és parlar per parlar i que a setembre qui no haja sembrat, que sembre. I ara que tot alena quietud i tendror, calia assaborir un bon carnot* vora mar, en una casa ben emblanquinada on la naia*…