melmelada

Imagino que devies entrar a aquella botiga, de barri però selecta, amb ímpetu i decisió. No crec que la teva presència allà, just en aquell instant, fos deixada a l’atzar. No recordo cap situació —fa estona que grato per la meva memòria, fins i tot entre els racons més oblidadissos i feréstecs, però no hi trobo res que sigui prou convincent— que no…

A ella no li havia agradat mai visitar el seu oncle. Era l’únic que tenia i, encara així, li sobrava. Amb aquell nas allargat i ple de berrugues, amb aquells…