memòries

“A les viles i ciutats del món sempre hi ha hagut persones singulars, populars, de vegades temudes i esquivades, sovint humiliades per la multitud, en general uns tipus estimats i glossats com una raça extravagant. Entre el pintoresquisme i la humanitat deformada, i per la seva condició d’excèntrics, aquests personatges permeten al grup d’establir…

És científicament admès que les marees són influïdes per la lluna. I tal com es pregunta Josep Maria Contijoch, perquè doncs no n’hi poden haver més…

La paraula stranger , en anglés, té dos significats al diccionari, el primer: “unfamiliar person”, estrany-a, desconegut-uda, poc familiaritzat-da; i el segon…

Fa anys, passejant per la platja de Benicàssim de vesprada, vaig reconèixer el ja aleshores admirat escriptor Joan F. Mira fent estiraments i postures expansives, sol, amb banyador, a la voreta de la mar. Aquell exercici, com apunten els manuals, juntament a la pràctica d’activitats intel·lectuals, així com una correcta nutrició i una vida social…

'Neix un teixidor de somnis' és una obra memorialística d’un intel·lectual i escriptor de gèneres diversos, que va viure i va patir el procés violent…

Tothom ho diu que som memòria, ella construeix la nostra identitat, però convé saber dosificar-la bé i poder oblidar, diuen, per així recordar el que ens…

El Premi Andròmina de narrativa de 1975 va ser per a l’autora d’Altea Carmelina Sánchez-Cutillas (1927-2009), a la seua única novel·la, en aparença senzilla però plena de sentiments, Matèria de Bretanya. El jurat estava conformat per Terenci Moix, Alan Yates, Antoni Comas, Antoni Seva i Josep Gandia Casimiro.El llibre porta pròleg de l’historiador…

L'editorial de la Universitat Jaume I ha tingut l'oportunitat aquest 2020 de reeditar la magnífica obra de la saga memorialística de Manuel Vicent (La…

Rosa Serrano i Llàcer (Paiporta, 1945), mestra i editora, però també escriptora, traductora i emprenedora cultural, va ser objecte durant el segon semestre de…

A la tardor i a l'hivern hi havia alguns dies de festa, freds i foscos, en què romaníem a casa. Al carrer no hi havia ningú, i el silenci contagiava l’interior de les cases. Llavors ens envaïa un sopor diferent de l'avorriment. Era una sensació primigènia de seguretat, de la mateixa classe que ha de sentir el fetus a l'úter matern. L’espai es…