El Cabanyal veritable. La iaia
A la tardor i a l'hivern hi havia alguns dies de festa, freds i foscos, en què romaníem a casa. Al carrer no hi havia ningú, i el silenci contagiava l’interior de les cases. Llavors ens envaïa un sopor diferent de l'avorriment. Era una sensació primigènia de seguretat, de la mateixa classe que ha de sentir el fetus a l'úter matern. L’espai es…
Llegir més...