Microrelat

La casa dels meus pares era l'única propietat que quedava a la família i ens hi van acollir quan ho havíem perdut tot.—Això, més que un pis, sembla un cau. Us agradi o no, heu de marxar. I no se'n parli més.A la mare, que sempre l'havia tractada com a una filla i havia mostrat un afecte cap a ella que, sovint m'havia engelosit,…

El cas és que arriba a casa i li demana que segui perquè diu han de parlar. Li explica que ha conegut algú, que fa temps que es veuen i que es vol…

Un fil de llum s'escola entre les cortines. La Montserrat Canals s'aixeca del llit i les fa córrer, airosa. Un enlluernador esclat de sol il·lumina…

Exhaust, plora. La noia se'l creu, encara amb les mans cobrint-se el cap. Se li acosta amb el mocador per eixugar-li la sang que li regalima del llavi, penedit. La mira, li somriu. El mateix somriure captivador de quan eren parella. L'abraça i la besa delicadament com si fos una figureta de porcellana. La noia es deixa fer fins que s'adorm. …

Va voler sortir de passeig, de matinada perquè ningú ni la veiés. Algú podia confondre la ineptitud del seu caminar amb una borratxera mal portada. Per no…