Tota de blanc
Les meues passes s’adrecen cap al futur sempre incert i ara més que mai, imprevisible. Les cosconelles als dits dels peus en trepitjar les algues de vora mar em fan endinsar retrospectivament als meus anys d’infantesa quan la colla de xiquets conqueríem les grosses muntanyes de posidònies podrides i ens penetraven fins ben endins les…
Llegir més...