Mort

Olga Tokarczuk (Polònia, 1962) a l'interessant discurs de lliurament del seu premi Nobel de Literatura pronunciat el 10 de desembre de 2019, advocava per la tendresa a l'hora de narrar. Així es pot activar la capacitat de qui llig d'unir fragments en un disseny únic, de descobrir constel·lacions senceres en diminutes partícules de fets ocorreguts.…

La tradició d'oralitat africana conserva el costum que les jovenetes memoritzen els noms de les mares i de les mares de les mares, tal com remarca Jesús Bernat…

Jo ja no podia seguir més d’aquella manera. No és que volgués morir. El que tenia clar és que no volia patir. I últimament ho estava fent massa. Amb només un…

Les 280 pàgines d'aquesta obra contenen 13 relats d'extensió i complexitat variable, escrits en èpoques diferents que, tal com el mateix autor explica a l'epíleg, han estat revisats i “relligats” convenientment per a aquesta edició, amb l'objectiu que mantinguen una “atmosfera comuna”.La presència de funcionaris d'institucions de beneficència,…

Barcelona actual. Una parella estable, econòmicament ben posicionada, ell editor i ella neonatòloga amb plaça en un hospital, dinen junts en un restaurant. Ell…

Aquell matí —cosa estranya en nosaltres!— vam sortir molt puntuals de casa. No eren uns privilegis de què gaudíssim gaire sovint, perquè els llençols, als meus…

Joan-Baptista Campos Cruañes (Castelló, 1961-2013), viatger, metge d'emergències, escriptor, mort de càncer prematurament, és el Joan a qui va dedicat aquest poemari.Com explica l'autor al pròleg, els 34 poemes que recull l'obra els va escriure cap al 2010 com una mena d'acompanyament al poeta malalt, en saber-se "Desterrat,…

Hi ha moments i hores i empentes. I també mogudes al cervell que t’empenyen a fer una cosa o una altra sense que després hages de penedir-te’n. Les passes que…

I sento el vent, ara suau, ara potent, que se m'emporta.

Als meus noranta-quatre anys, pense que ja he arribat on el camí s’acaba i dóna lloc a la planura blava i queta com una calma de gener i on, sota el mantell d’aigües transparents, s'albira un fons tot ple de coralls i petxines i bancs de peixos tots d’argents, que observe bocabadat perquè la perspectiva de la vida ja no és pas la mateixa.