nòria

Liudmila i Vitali reien. La nòria s’havia aturat després de rodar unes quantes vegades. Els havia enlairat al punt més alt del cel, dins la cistella de ferro que els engrunsava suaument des del bell mig. La gran roda metàl·lica que governava majestuosament l’esplanada, acompanyada d’un vaixell engrunsador, d’uns cotxes de xoc i d’un cavallet, era…