Nostàlgia

En silenci, com sempre, s'acomodà al seu banc preferit. Feia dies que el vent s'havia detingut i un tímid sol escalfava la seva calba. Deixà el bastó a un costat, s’escarxofà i esbotzà un tímid somriure. Allà el va trobar la vella Montserrat quan va sortir a escombrar la porta de sa casa: mirant la floristeria d'enfront.Que, senyor Tomás,…

La vida és un laberint circular, on cap senda porta a la sortida. Passem els anys recorrent-lo, tractant de trobar el nostre camí, convençuts que estem…

Pose el peu al primer graó amb cura, mirant de no relliscar. Ha plovisquejat intermitentment durant tot el matí i tant la vorera com l’escaleta d’entrada estan…

–El xiquet ja té l’edat, no? Així comença l’escena que em marca la vida. El xiquet sóc jo. La pregunta la fa el xofer de l’autobús i la rep ma mare.