novel·la

Napulione Buonaparte va nàixer el 15 d’agost de 1769, a Ajaccio (al sud de Còrsega), i va morir, probablement d’un càncer d’estómac, al seu exili a Longwood, a l’Illa de Santa Helena, als 51 anys, després d’una vida militar i política d’absoluta llegenda. Segons sembla, les actuals cases reials sueca, danesa, grega, belga, noruega, de Luxemburg, de…

Des de fa un temps la ruralitat torna a tindre una certa popularitat en el mon artístic i cultural. Tesa, la coneguda cantant rapera d’Almussafes va despuntar…

L'antropòloga i biòloga nord-americana Helen Fisher estudia, i ho comparteix amb vídeos a youtube, com l'amor i l'atracció afecten el cervell. I ha comprovat…

Si busques en internet informació sobre la llegendària llibreria Shakespeare and Company de París, el primer que es troba és un web d’una llibreria homònima que es va fundar l’any 1951, per un tal George Whitman, nord-americà, i està tot ple d’al·lusions i cites a l’Ulisses de Joyce. I has d’anar llegint llegint fins que trobes que en realitat es…

L’any 2000 l’Ajuntament d’Almassora (la Plana Alta) va crear tres premis literaris: poesia, narrativa i assaig que, amb una aturada de quatre anys (2013 -2016),…

L’any 2011, l’Associació de Dones Nacionalistes, ADONA’T, va realitzar i exhibir al Museu de Belles Arts de Castelló de la Plana un projecte expositiu intitulat…

El 2024 la senyora Gisèle Pelicot va donar exemple de coratge i dignitat en renunciar a l’anonimat en el judici contra el seu marit i els cinquanta homes acusats, i posteriorment declarats culpables, de violar-la amb submissió química. La frase que va pronunciar: “La vergonya ha de canviar de bàndol”, que ha esdevingut un lema d’àmbit mundial, va…

La pel·lícula La invasió dels bàrbars, dirigida per Vicent Monsonís, i estrenada el 2025, ens ofereix, sota l’anècdota dramàtica de l’espoli d’una pintura de la…

Grans obres de la literatura mundial han explorat el tema de la dona casada amb un amor furtiu, clandestí... i s'ha tractat des de diferents perspectives, des…

El juliol de 1909 el govern d’Espanya presidit pel conservador Antoni Maura, va enviar a Melilla més de 40.000 homes, la majoria catalans i reservistes, casats i amb fills, per protegir l’explotació d’unes mines de tres famílies nobles espanyoles. Entés com una provocació i una injustícia, dilluns dia 26 les forces obreres van convocar una vaga…