novel·la

Jane Marple, Miss Marple, va ser un personatge de ficció creat per la novel·lista Agatha Christie l’any 1926. Una dona d’edat avançada, que vivia sola, intel·ligent i en un ambient tancat com era un poblet anglès, on resolia misteris i assassinats. L’èxit entre el públic d’aquesta investigadora privada aficionada l’ha portada a ser la detectiu més…

La interpretació, com la traducció, té com a objectiu traslladar un missatge i fer-lo intel·ligible a un públic que no coneix la llengua en què s’ha emès, o el…

El color d'ulls és un caràcter hereditari influït per diversos gens. Concretament se sap que l’EYCL1 és responsable de la determinació dels colors verd i blau i…

L'edició de 2014 del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges va tenir com a leitmotiv un tema tan suggeridor com les relacions entre el cinema i els somnis. L’any 2022, en la col·lecció de llibres “Aldea Global”, coeditada per les universitats de València, Jaume I, Autònoma de Barcelona i Pompeu Fabra, l’autora Teresa Sorolla va…

La tesi doctoral En el peor lugar posible, de Gabriel Alejandro Saldías, https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/295707/gasr1de1.pdf detalla a la introducció…

En la cronologia generacional del món occidental, la Generació Z designa les persones nascudes entre mitjans dels 90 i el 2010. Nadius digitals des dels primers…

La recreació dels esdeveniments històrics s’ha conreat des de temps immemorials a través de les arts, tot i que sense les restriccions del mètode científic i de la veracitat estricta. Pintures, escultures i obres literàries ha rememorat, des de la ficció, fets passats sovint per a major glòria dels seus protagonistes. La novel·la històrica,…

Per què l’endivinadora Bernardeta fa formatge amb les cabres que bamben pels racons de casa? Perquè és com si fes màgia. Què pot haver de més punyent i anguniós…

L'escriptora Lourdes Boïgues participà el passat 26 d'abril a la iniciativa de la Fundació Jordi Sierra i Fabra que des de l'IBBYcat promou cada any trobades…

“Sobre un fons de quadres prerafaelites, decadentistes i d’altres moviments del XIX —cossos femenins lànguids i nivis o representacions ferotges i animalitzades com la vampira de Munch, la Salomé de Lévy-Dhurmer, l’esfinx de Khnopff o la rata penada de Pénot—, Mascarell ha escrit una narració en aparença senzilla que és contada en primera persona…