#octavifranch

Ja no em queden ni forces per parlar. Penso despert. Estic mig drogat; o drogat del tot. Però despert al cap i a la fi. Encara, no obstant, puc diferenciar què és somni i què és realitat, crua realitat. Quan somio no em fa mal res. Despert, respirar és tot un calvari...Ara començo a dubtar-ne. No puc assegurar si estic somiant o no, o si estic…

L’Àngel era un solitari, tot un anacoreta celeste.Sempre s’arraulia sota el seu plomall grisós quan els seus col·legues dels núvols l’apressaven per tal…

Van arribar les vacances d’estiu. L’Innocenci va decidir fer un llarg viatge, a un lloc ben exòtic, a l’altra punta del món. D’aquesta manera podria enviar una…

«Començo a sospitar que no és la classe de persona que em pensava», barrinava tot enuig la Vinyet. Hi havia pujat nou vegades. Estava convençuda que l’examinador li tenia mania; si no, no s’entenia pas. S’havia conjurat perquè aquella fos la definitiva: o aprovava o prendria una mesura dràstica. Ho va fer tot bé, perfecte; n’estava segura. Però no…

Esbalaïts pel feix de neu, tan inusual com impietós, que revestia els carrerons circumdants de la Seu Vella, els veïns de la capital del Segrià s’apilonaven a…

En Henky Wyl·làlh era l’últim dels humans. Després de la Gran Revolta, tots els seus havien estat exterminats. Des que havien abandonat la Via Làctia, poc abans…

S’està de genolls, ben aferrat als tentacles cefàlics. No pot estroncar la vomitera. Les tripes se li escolen budells avall. Hores més tard, consulta el pes del seu malmès cos: dos quilos menys. Aquest mes ja n’ha perdut onze. L’al·lèrgia el matarà. Haurà d’anar-se’n, ben aviat. Encara no pot morir, emperò. És l’últim de la seva ètnia. El darrer…

S’està de genolls, ben aferrat als tentacles cefàlics. No pot estroncar la vomitera. Les tripes se li escolen budells avall. Hores més tard, consulta el pes del…

Cada divendres a la tarda després de plegar de l’Ajuntament, on treballa de tècnic de cultura, el Martí inicia el seu covard trajecte cap a l’oblit, encara que…

La Mariona sempre havia estat una noia molt intuïtiva. De ben petita, quan anava a la llar d’infants del barri, les monitores explicaven als seus pares que era una nena especial, a voltes estranya fins i tot. Els seus progenitors mai no havien donat cap importància als fets rars que narraven les treballadores del centre educatiu, perquè ells també…