Sense miraments (À la bonne franquette II)
Amb una joia que l’alertava i la posava a l’aguait de les mirades de casa seua, Marie procurava de no mostrar-se’n gaire afectiva. Ella que tot ho calculava, que tot ho veia vindre amb un temps desmesurat. Ella, Marie, qui es deixava aquella pell que ja començava a clevillar-se-li de tant desfer-se pels seus. La Marie, la femme de sempre, l’eterna…
Llegir més...