papers

Sona el telèfon. La Isabel l’agafa. Sent la veu d’una teleoperadora que la vol convèncer perquè es canviï de companyia telefònica. Que si les prestacions, que si la no obligatorietat de permanència, que si el preu totalment immillorable.—En parlarem aquest vespre a casa i ja decidirem què fem.—Si vol no és necessari esperar tant: passi’m el…

—Tot això ja ho podem llençar?—El què?—Les revistes. N’hi ha a cabassos i no te les mires mai.—Ni pensar-ho! Es queden totes aquí.Aquell matí en…