parada

Era negra nit d’un dia entre setmana. Plovisquejava i feia fresca, però jo no duia ni paraigua ni abric. Havia sortit apressada de l’oficina. Tenia moltes ganes de marxar d’aquelles quatre parets, que m’ofegaven, que m’escanyaven, i no tenia cap interès a tornar a casa, que últimament em semblava un infern. Ho tenia decidit: avui seria el dia. Ja…