París

El sharenting és el terme que defineix la compartició de la criança per part dels pares (fotos, vídeos, dades, apreciacions sentimentals…) a les xarxes. El 89% de les famílies de l'Estat espanyol, segons la revista Criar.cat, publiquen informació sobre els fills i filles, un cop al mes de mitjana, malgrat que comporta, ja està demostrat, molts…

L’any 1916 el continent europeu estava immers en la Gran Guerra, la primera i devastadora guerra mundial que donaria lloc a una reestructuració radical de la…

"Picasso ... mentre que en el cas de Fernande Olivier l'adjectiu s'empra, sense contenció ni prudència en multitud de textos acadèmics --sovint actuant en favor…

L'altra Editorial ha publicat l'octubre de 2019 la primera novel·la de Maria Climent Huguet (Amposta, 1985), Gina, també publicada en castellà per Alfaguara. L'obra no arriba a 200 pàgines en les quals recorre la vida d'una jove actual que parla, i escriu en primera persona, en el dialecte del català del Delta de l'Ebre.Les diverses etapes que…

Sempre he trobat que l’inici de l’estiu és un moment preciós per teixir desitjos. Un got de vi blanc ben fresc al damunt de la taula; alguna cosa per picar; el…

Maria Bertran és una sociòloga barcelonina altament qualificada, al voltant dels trenta anys, que per motius de feina -i després de grans dubtes- es trasllada a…

Amb aquesta novel·la, el periodista Xavier Bosch (Barcelona 1967) va guanyar el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, de l'editorial Planeta.Malgrat que el gènere s'ha qualificat com a "novel·la contemporània", està clarament escorada cap al romàntic, i atès que només he arribat a la pàgina 73 de les més de 300 que fa el llibre, entenc…

L'atmosfera de la meua claqueta porta escrit un lloc venerat en la seua joventut per Ernest Hemingway: Paris, (en eixa ocasió no va ser una festa). I això que…

Amb una joia que l’alertava i la posava a l’aguait de les mirades de casa seua, Marie procurava de no mostrar-se’n gaire afectiva. Ella que tot ho calculava,…

Avenue Bosquet  i la Motte Picquet, el cel es desploma després de burlar-se bona cosa dels qui creuem cada matí la ciutat per sota dels castanyers d’un verd fosfo i que tot just renaixen sense tèmer les gèlides matinades d’Abril. L’adoquí és una bèstia amable que es transvesteix de cent mil colors i amolla aquella lluïssor que enlluerna en aclarir…