París

Estée i Gisèle. Una rossa i l’altra bruna. Estée lluïa uns talons sempre una mica massa alts, i Gisèle feia enlluernar per dur aquelles sabates enxarolades sempre més netes que un ivori. L’una, la rossa, sempre envoltada d’un aire nerviós. L’altra, la bruna, respirava una amabilitat pastosa i esmorteïda causada per una tranquil·litat malaltissa,…

El rellotge marcava les set i cinquanta-dos, i l’autobús apareixeria a la parada d’un moment a un altre.

Em senta bé la jubilació i també la viudetat. Els meus tres fills ja estan ben col·locats i sóc ja plenament conscient que la vida m’ha somrigut. I és que se…