pensaments

Fa temps, en una era molt llunyana, es creia en les senyores del destí, tres bruixes encarregades de teixir el teler de la vida. Aquestes, conegudes com a nornes, eren les encarregades de tallar el fil de cada un de nosaltres quan la nostra vida arribava a la seva fi.Actualment, tot això són contes per a nens, o potser per a no tant nens. Són…

Comence el dia amb el ferm propòsit d'enviar un correu a primera hora, però avui la tecnologia m'ha plantat cara i m'he quedat a mitges escrivint-lo. Mentre, ha…

Tenia la mania de captar cada instant de la seva vida en un tros de paper. Va enretirar la cadira i es va aixecar, va arrencar un tros de les estovalles de…

Observava asseguda a la taula del menjador aquella pota torçada de la tauleta de cafè que hi havia al mig d'aquell menjador ampli i lluminós, però que a la vegada em semblava buit. Quan arreglarien aquella pota? Per què m'obsessionava tant? No era la pota en si la meva obsessió, sinó que no estigués tot al seu lloc. Que no es respiressin aires de…

Oblideu-vos durant aquesta estona que jo existisc.

8 de desembre, línia 89.

Si viatges a la línia 3, potser trobes un amic cap a la meitat del camí.

Era un agradable matí que anunciava el començament de la primavera. El sol eixia per l’est i jo esperava l’autobús per anar al treball.

Pensar és un fet real, encara que una majoria no hi creguen. El fet de pensar recolza sobre una fe i una ètica radicals. L'exercici de pensar demana molta…

Ha començat l’estiu a casa nostra. Ve a ser tot plegat com el dia en què Tirant obrí la finestra del Palau on Carmesina guardava el dol del germà i que va fer botar els vestits negres i eixugar la suor dels pits cristal·lins de les donzelles ploroses de Constantinoble.  A casa nostra, la calor enganxosa que s’arrapa a la pell engroguida encara ja…