#pessicsipessigolles

La piga li havia tornat a créixer; una mica més, encara. Ja no era una llentia, sinó un cigró. En Norbert de Negre era un caprici de la naturalesa, sense solta ni volta. Era pàl•lid, com qualsevol home blanc. En canvi tots els seus avantpassats, la seva dona i, fins i tot, la seva descendència —cinc fills i onze néts— eren de color; eren ben…

L’Àngel era un solitari, tot un anacoreta celeste.Sempre s’arraulia sota el seu plomall grisós quan els seus col·legues dels núvols l’apressaven per tal…

Van arribar les vacances d’estiu. L’Innocenci va decidir fer un llarg viatge, a un lloc ben exòtic, a l’altra punta del món. D’aquesta manera podria enviar una…

El bo d’en Guillermo Cabrera Infante va arribar al Cel a finals de febrer de 2005. El primer que va fer, després de retallar-se la barbeta al mirall del rebedor del llarg passadís que desembocava en el vestíbul on s’esperaven, impacients, els que acabaven de viatjar fins al Més Enllà, fou demanar per l’acomodador.—Disculpi, senyor Cabrera…